16-17 Juliol-2010 "EUNMILAK"

CONCIENT I PREPARAT PER LA QUE MOS ESPERA

AMICS D'OBRINT TRAÇA

VELLS AMICS D'ULTRES

CARREGANT LA COCTELERA

AL MAL TEMPS BONA CARA, QUAN ESTAS TAN

CONCENTRAT, RES ET POT FRENAR

PURA LOGÍSTICA I EXPERIENCIA.... KM 70.

MENU DEL DIA: ARROS LLEUGERAMENT PASAT

I SALAT, CALDO CALENT I GEL DE POSTRE PER

SORTIR CARREGADET.

INICI ASCENSIÓ TXENDOKI, KM100, 7º

LA CUNA DEL RUNING, AIXO DEMANA MILLES

BALL DE BASTONS.

PARATGES UNICS

LA FESTA DEL FANG

UNA IMATGE VAL MES QUE MIL POARAULES

DE MENYS A MES, ABSORBINT L'ENERGIA DEL RIVAL.

DE PASTURA ULTRA

"UN PASO, DOPO L'ALTRO" GRAN FRASE DEL MESTRE

----- MARCO OLMO ----

ENSUMANT LA VICTORIA

FI-NI-XER !!! 166Km..... 25.000m de desnivell acumulat.

Per acabar la temporada,amb l'estat de forma dalt de tot de

la piràmide, tenia com a repte principal del 2010 aquesta

carrera, amb distància igual al UTMB que ja havia corregut

al 2008, pero amb 2500 metres mes de desnivell positiu.

Estava clar que el repte no era gens fàcil, pero hem motivava,

sobretot perque hi havia molt poques zones tècniques i

seria una carrera rapida que faria mal i seria per eliminació.

I de fet, així va ser, una sortida a un ritme del tot incorrecte

per gran part de la gent, va fer que en el km50, tot i no

encantant-me em posicionés al 30è lloc, savia que almenys

un 50% de gent del davant anava per sobre del seu ritme

i això en una cursa d'aquestes, no te volta enrrere, només

tens un dipòsid plè a la linia de sortida i si no el gestiones

be, estas eliminat de forma natural de la carrera...

Vam sortir diventres a les 18h, amb el cel tapat i moltíssima

humitat, que va endurir la carrera des d'un bon inici...

jo desde un bon inici estava molt convençut de les meves

possibilitats i això es molt important en carreres d'aquest

calibre. Havia fet tots els deures, compactant entrenaments

amb poc descans entre uns i els altres, moltes tirades

llargues de bici (130-140Km)de carretera alternades

amb tirades llargues de correr el dia seguent (40-45km).

Amanit amb jornades de piscina per acavant completant

les últimes setmanes de (25-30h)....

Feia només 3 setmanes que haviem fet la Ultra d'Andorra.

Pero alli ja estava en bona forma i això va fer que no acabés

desgastat del tot i en una setmana suau hem vaig recuperar

totalment....L'Ultra d'Andorra, va ser la que hem va acabar

de donar la força´tan física com mental per a poder anar

de menys a mes en aquesta amb moltíssima confiança,

sabent que el treball de tot l'any anava per aquesta...

EUNMILAK, va ser un paseig pel que fa desnivells i

tipo de terreny, comparat amb ANDORRA, per mi

i molts dels finishers, la cursa mes dura que hem fet mai.

Be, tornant a la EUNMILAK, va ser com un orgasme de 27h30'

em vaig trobar de PM durant tota la carrera, anava fent amics

que amb elpas de les hores els anava perdent i fent-ne de nous...

Es la cursa que he menjat mes...M'entrava tot i això era

boníssima senyal.... Portava cacaus salats i cacaus amb mel,

que anava picotejant tota l'estona...

En els dos controls grans portava arros a la cubana preparat,

uns 400g en cada control i caldo per veure...De postre tot

sortint del control hem fotia un gel....

L'ALIMENTACIO I EL RITME CORRECTE EN CURSA

SON LES CLAUS MES IMPORTANTS DE L'ÈXIT...

En aquestes carreres cal tenir molt de cap, tan per

aguantar un ritme lent al principi, deixant marxar

la gent, com per anar apretant cap al final...

Un exemple clar, està en el corredor que anava primer,

quan jo portava 2h de carrera ja hem portava 40'.

Aqui algo falla, per aquesta regla de tres, m'hauría

d'acavar treient unes 7h al final...INVIABLE !!!

Una llàstima, aquesta persona havia demanat

fins hi tot una exedència del lloc de treball

per poder entrenar dia i nit durant tot un any.

Quina burrada, tot per passar-se de ritme i no

tenir cap al principi....Va plegar al Km130 destruit,

el segon el tenia a 1h.....Em va saver molt greu,

ja que el coneixia, també va correr l'Ultra del

Montsant i va fer 3º....Em comentava que es

preparava ja pel gran objectiu...

Be doncs res, que va anar tot de PM, amb la MAR

d'asistència i passant unes de les millors sensacions

de la meva vida.... Estar preparat per una cursa

d'aquestes i que el cos et respongui es possiblement

una de les millors sensacions d'aquesta vida, et sens

un privilegiat....

Vam tenir de tot, abandonaments per hipotèrmia, si

hipotèrmia a finals de juliol només a 1500 metres

d'altura...Al km100, vaig ocupar la 6ª posició

adelantant a l'Adolf Aguiló, anava tocat i jo en veure

que li retallava cada cop hem notava mes fort....

La ventatge de anar de menys a mes en curses llarques

de que el tema psicològic tan important en tens quasi

resolt....Es com si anessis carregan-te d'energia cada

cop que passes a un rival....

També vam tenir moooolt de fang, jo no n'havia vist

maiu tant de junt !!!

En fi, les curses com mes dures, mes les recordes i si

a sobre la forma física està per sobre de totes aquestes

dureses, ja es la hostia....

Un cop mes, a les portes del podi, l'anterior ja va ser

a la Cavalls del Vent de l'any passat, 9ºClas i fins el

8º hi havia un trofeu de PM i 150€...

Aqui,era encara millor, 1000 Euracos pel primer que

hem va treure dues horetes i algo, 600 pel 2ª i

400 pel 3º a una hora meva, un pel lluny....

Aqui tanco la temporada, amb un increscendo de marques

constant que hem motiva i dona confiança per a

continuar disfrutant del que mes m'agrada, entrenar i

alimentar-me be per treure el maxim rendiment....

Ara toca relax, sortidetes tranquiles, piscineta,

patins en línia, estar amb la MAR, etc...Oblidant curses

i carreres....Cap a mitjans d'Agost, en calma començaré

de nou....Penso que encara queda fusta per tallar....