diumenge, 1 d’agost del 2010

16-17 Juliol-2010 "EUNMILAK"

CONCIENT I PREPARAT PER LA QUE MOS ESPERA

AMICS D'OBRINT TRAÇA
VELLS AMICS D'ULTRES
CARREGANT LA COCTELERA
AL MAL TEMPS BONA CARA, QUAN ESTAS TAN
CONCENTRAT, RES ET POT FRENAR

PURA LOGÍSTICA I EXPERIENCIA.... KM 70.


MENU DEL DIA: ARROS LLEUGERAMENT PASAT
I SALAT, CALDO CALENT I GEL DE POSTRE PER
SORTIR CARREGADET.
INICI ASCENSIÓ TXENDOKI, KM100, 7º

LA CUNA DEL RUNING, AIXO DEMANA MILLES

BALL DE BASTONS.

PARATGES UNICS

LA FESTA DEL FANG
UNA IMATGE VAL MES QUE MIL POARAULES
DE MENYS A MES, ABSORBINT L'ENERGIA DEL RIVAL.

DE PASTURA ULTRA

"UN PASO, DOPO L'ALTRO" GRAN FRASE DEL MESTRE
----- MARCO OLMO ----
ENSUMANT LA VICTORIA

FI-NI-XER !!! 166Km..... 25.000m de desnivell acumulat.

Per acabar la temporada,amb l'estat de forma dalt de tot de
la piràmide, tenia com a repte principal del 2010 aquesta
carrera, amb distància igual al UTMB que ja havia corregut
al 2008, pero amb 2500 metres mes de desnivell positiu.
Estava clar que el repte no era gens fàcil, pero hem motivava,
sobretot perque hi havia molt poques zones tècniques i
seria una carrera rapida que faria mal i seria per eliminació.
I de fet, així va ser, una sortida a un ritme del tot incorrecte
per gran part de la gent, va fer que en el km50, tot i no
encantant-me em posicionés al 30è lloc, savia que almenys
un 50% de gent del davant anava per sobre del seu ritme
i això en una cursa d'aquestes, no te volta enrrere, només
tens un dipòsid plè a la linia de sortida i si no el gestiones
be, estas eliminat de forma natural de la carrera...
Vam sortir diventres a les 18h, amb el cel tapat i moltíssima
humitat, que va endurir la carrera des d'un bon inici...
jo desde un bon inici estava molt convençut de les meves
possibilitats i això es molt important en carreres d'aquest
calibre. Havia fet tots els deures, compactant entrenaments
amb poc descans entre uns i els altres, moltes tirades
llargues de bici (130-140Km)de carretera alternades
amb tirades llargues de correr el dia seguent (40-45km).
Amanit amb jornades de piscina per acavant completant
les últimes setmanes de (25-30h)....
Feia només 3 setmanes que haviem fet la Ultra d'Andorra.
Pero alli ja estava en bona forma i això va fer que no acabés
desgastat del tot i en una setmana suau hem vaig recuperar
totalment....L'Ultra d'Andorra, va ser la que hem va acabar
de donar la força´tan física com mental per a poder anar
de menys a mes en aquesta amb moltíssima confiança,
sabent que el treball de tot l'any anava per aquesta...
EUNMILAK, va ser un paseig pel que fa desnivells i
tipo de terreny, comparat amb ANDORRA, per mi
i molts dels finishers, la cursa mes dura que hem fet mai.
Be, tornant a la EUNMILAK, va ser com un orgasme de 27h30'
em vaig trobar de PM durant tota la carrera, anava fent amics
que amb elpas de les hores els anava perdent i fent-ne de nous...

Es la cursa que he menjat mes...M'entrava tot i això era
boníssima senyal.... Portava cacaus salats i cacaus amb mel,
que anava picotejant tota l'estona...
En els dos controls grans portava arros a la cubana preparat,
uns 400g en cada control i caldo per veure...De postre tot
sortint del control hem fotia un gel....

L'ALIMENTACIO I EL RITME CORRECTE EN CURSA
SON LES CLAUS MES IMPORTANTS DE L'ÈXIT...

En aquestes carreres cal tenir molt de cap, tan per
aguantar un ritme lent al principi, deixant marxar
la gent, com per anar apretant cap al final...
Un exemple clar, està en el corredor que anava primer,
quan jo portava 2h de carrera ja hem portava 40'.
Aqui algo falla, per aquesta regla de tres, m'hauría
d'acavar treient unes 7h al final...INVIABLE !!!
Una llàstima, aquesta persona havia demanat
fins hi tot una exedència del lloc de treball
per poder entrenar dia i nit durant tot un any.
Quina burrada, tot per passar-se de ritme i no
tenir cap al principi....Va plegar al Km130 destruit,
el segon el tenia a 1h.....Em va saver molt greu,
ja que el coneixia, també va correr l'Ultra del
Montsant i va fer 3º....Em comentava que es
preparava ja pel gran objectiu...
Be doncs res, que va anar tot de PM, amb la MAR
d'asistència i passant unes de les millors sensacions
de la meva vida.... Estar preparat per una cursa
d'aquestes i que el cos et respongui es possiblement
una de les millors sensacions d'aquesta vida, et sens
un privilegiat....
Vam tenir de tot, abandonaments per hipotèrmia, si
hipotèrmia a finals de juliol només a 1500 metres
d'altura...Al km100, vaig ocupar la 6ª posició
adelantant a l'Adolf Aguiló, anava tocat i jo en veure
que li retallava cada cop hem notava mes fort....
La ventatge de anar de menys a mes en curses llarques
de que el tema psicològic tan important en tens quasi
resolt....Es com si anessis carregan-te d'energia cada
cop que passes a un rival....
També vam tenir moooolt de fang, jo no n'havia vist
maiu tant de junt !!!

En fi, les curses com mes dures, mes les recordes i si
a sobre la forma física està per sobre de totes aquestes
dureses, ja es la hostia....

Un cop mes, a les portes del podi, l'anterior ja va ser
a la Cavalls del Vent de l'any passat, 9ºClas i fins el
8º hi havia un trofeu de PM i 150€...
Aqui,era encara millor, 1000 Euracos pel primer que
hem va treure dues horetes i algo, 600 pel 2ª i
400 pel 3º a una hora meva, un pel lluny....

Aqui tanco la temporada, amb un increscendo de marques
constant que hem motiva i dona confiança per a
continuar disfrutant del que mes m'agrada, entrenar i
alimentar-me be per treure el maxim rendiment....
Ara toca relax, sortidetes tranquiles, piscineta,
patins en línia, estar amb la MAR, etc...Oblidant curses
i carreres....Cap a mitjans d'Agost, en calma començaré
de nou....Penso que encara queda fusta per tallar....